Entrevista a David B.


Durant les passades Jornades del còmic D’Avilés varem tindre l’oportunitat d’entrevistar al gran dibuixant francès Pierre-François Beauchard mes conegut com David B. Autor d’obres com “l’ascensió del gran mal” (sis volums des de el 1996 al 2003), o mes recentment publicats (“Los buscadores de tesoros” o “Babel”)

- La primera pregunta podria ser ...qui es David B?

Ui... no se li hauries de preguntar a ell (rialles) però crec que la pregunta te trampa (rialles)

- Com es definiria a vostè mateix?

Jo hem definiria com un dibuixant i un escriptor, algú que explica una historia mitjançant paraules i dibuixos. Per mi el còmic es com la escriptura, però al contrari que els escriptors tradicionals que utilitzen frases per escriure el seus llibres; jo faig la mateixa cosa però mitjançant imatges per lligar les paraules. Quan jo faig un còmic les vinyetes fan la funció de paraules. De fet treballo amb dibuixos per escriure. Per que les pàgines que jo faig estiguin compostes d’escriptura i a la seva que la pròpia narració sigui la escriptura.

- Quan parlem de David B, sempre sorgeix “l’ascensió del gran mal” com un dels seus treballs principals, de fet es com la seva vida...
De fet es la autobiografia

- I li incomoda parlar obertament així de la seva historia?

De fet soc una persona bastant tímida , però es una cosa que portava dintre meu durant molts anys i vaig trigar uns 20 anys en decidir-me a fer-ho però sabia que algun dia la faria. De fet es feia molt necessari explicar-ho i posar-ho en dibuixos. De fet es el meu llibre mes traduït al mon i es el meu punt de referència des de el qual articulo tots els meus altres treballs;ja que en tots els meus treballs sempre poso una part de mi. Es cert que tenia ganes de explicar d’on vinc . I “l’ascensió del gran mal” es això.

- Quan vau decidir fer-la vau consultar la vostre família

Si clar, els hi vaig parlar, però clar , no els vaig demanar autorització (rialles). Però vaig consultar molt , sobretot amb la meva mare. Hi a molts records que tinc de petit, però clar, ho tenia al cap però no recordava exactament quan havíem realitzat aquella cosa o l’altre. Per mi era una cosa natural que havíem fet, però va ser la meva mare la que hem va recordar quan havíem fet aquella prova i que a continuació havíem parlat amb aquella persona, etc . Jo quan era petit no m’interessava per aquests detalls. Nosaltres anàvem a fer unes proves i per mi era natural. La meva mare hem va donar l’encadenament dels fets i que tal metge ens va recomanar tal altre , que va realitzar tal prova que no va funcionar , i ens va enviar a tal metge...
De fet hem van explicar el com, tot i que el perquè si ja el sabia

- Un altre gran fet amb el que es conegut David B es la creació de la “L’Association”, ens pot donar una petita explicació de lo que era:

“L’Association” era .... a veure... miri en els anys 80 el còmic a França una cosa molt uniforme, tots els editors feien el mateix tipus d’àlbum, format cartoné, en color; amb una historia d’aventures o fantasia. No hi havia pràcticament cap altre cosa, molt poca cosa diferent. Tots els editors ens demanaven tots de fer aquest tipus de treball, fer una sèrie amb un heroi i tota la parafernàlia. I es veritat que jo en aquella època freqüentava col·legues que teníem ganes d’alguna cosa diferent. Teniem idees diferents, de fer còmics que no encaixaven amb lo que es feia, i no arrivabem a entrar amb els editors. Be no es publicava o no es distribuïa. Es per això que amb la iniciativa de Jean Luque varem decidir fer alguna cosa. De manera que en lloc de ser el editor que decidís que es feia, fos els autor que decidis com volia fer la seva obra com ell la veia. I es així com varem crear l’Association.
Publicant amb formants diferents; en blanc i negre, encara que haig de dir que jo m’estimo dibuixar així. Això ens permetia fer els llibres amb el nombre de pàgines que volíem, el format que volguéssim, es a dir explicar-nos com nosaltres volíem. Per exemple parlar de nosaltres que no es feia gaire a la època a França. També van vindre dibuixants dels Estats Units com Crub, Spiedelman que havia fet Maus, de parlar de coses que a França no eren gaire presents. De explorar coses que la literatura explora des de fa segles i que les historietes, poder per ser tan jove no feia. I que els editors quan els portaves un projecte d’aquestes característiques no acaptaven.

-Ara mateix també existeix aquest problema per un excés de producció, les botigues no tenen prou espai per exposar tot lo que es publica.

Es veritat que amb la associació varem aconseguir que els editors aceptesin tot tipus d’obra i de fet son ells els que ara demanin que es faci aquest tipus de historietes. Ara son els editors que demanen aquest tipus d’obra autobiografiques, de docentes pàgines, en blanc i negre. Tot per lo que ens varem batre. Es tota un victoria, però es veritat que ara tenim el problema del mercat. Tots els editors de frança es posen a fer historietes, com funciona, es parla en els mitjans. Tots els editors volen tindre col·leccions d’aquestes caràcteristiques per que els soposa molts diners. Això crea una inflació de llibres, fent que la vida a les llibreries sigui molt curta. Cada nova sortida escombra les anteriors i això es un gran problema. Jo particularment no tinc aquest tipus de problema per que soc molt particular, que m’he construït un públic que hem segueix regularment. I els llibreters deixen tindre els meus llibres en les llibreries; però tots els autors joves que ara comencen son escombrats de seguida i això es terrible. Hi ha tants autors que fer que fan de tot que arribar a fer-se un forat al mercat es dificilissim. Els editors hauran de parar i molts autors que es trobaran sense res, hi haura una selecció natural, una crisis com als anys 80, que hi havia una sobreproducció de còmic en format cartoné. Ara hi ha superproducció de tot. Aixó es bo i que s’hagi obert a tothom, però els editors fan les coses massa rapidament, no deixen el temps per crear a fer nous autors. Els editors publiquen tot els que els cau a les mans.

-Ara mateix hi ha una problemàtica amb l’Association.

Si, si, relacionada amb mi. El problema es difícil de saber per on agafar-ho. Però podríem relacionar-ho amb la pregunta anterior. Hi ha molta competició entre editors; i un enduriment dels editors i de la manera de fer còmics. El meu problema es principalment amb Jean Cristrophe Menu , En un moment on la ambició anava per sobre de lo que jo m’esperava. Un dia erem un associació i de cop i volta Jean Cristophe va decidir portar ell les coses. Jo crec que feia falta parlar-ne, de tot lo que ha fet sense contar amb mi, i no he apreciat que fes precisament això. No estic d’acord amb parts de la seva politica. I com la situació no millorava vaig decidir marxar de l’Association. Es cert que Menu a vist vindre un perill si els autors es veien atrets per les grans editorials, que es lo que hem va passar a mi. Però Menu no te una bona política per precisament guardar els seus autors.

-S’ha convertit en un altre editorial?

No, es una tendència que abans es parlava i s’arreglava tot dintre de la mateixa associació. Però ara no hi ha diàleg. S’ha cristal·litzat tot sobre meu, i desgraciadament no ha volgut parlar mes amb mi. No va voler escoltar lo que havia de dir i hem sap greu. Al final s’ha ajuntat un aspecte personal, amb un laboral, amb el meu treball. Son coses que al final et sobrepassen. Es una pena però es així.

- I quin es el futur?

El futur per mi es que continuo a fer llibres, que es lo que m’agrada. No vull entrar en conflictes de poder que no m’interessen. De fet es lo que m’agradava de la associació, que no hi havia cap i ho decidíem tot junts.
Ara he deixat l’associació i lo que m’interessa es fer llibres. Els faig amb altres editors. Des de que he marxat , m’han contactat molts editors i els he contactat amb els meus projectes. Hi he vist un altre mon que no veia i coneixia i ha estat molt agradable.
Ara mateix treballo a Futuropolis, i parlem de projectes; cada vegada que porto un projecte en parlem i ha una comunicació que ja no tenia a l’associació. Estic molt content de fer llibres . El meu futur son els llibres que estic fent, amb Futurupolis, un altre amb Dargaud, col·laboracions, un altre vida, un altre manera de fer.

- I us ha agradat vindre a Avilès ?

Si, la veritat es que no havia vingut gaire a Espanya i es un petit descobriment. Viatjo molt i aqui hem sento molt comode, fora del festival amb la gent. Hi ha una mica l’esperit del festival de Bastian (Corcega). Un festival on es troben solament els autors amb editors. Això es una trobada entre amics.