ENTREVISTA:
ALEJANDRO BARRIONUEVO


Fa poc varem poder parlar amb el dibuixant argentí Alejandro Barrionuevo aprofitant la seva visita organitzada per la Associació d’amics del còmic del Prat us adjuntem la entrevista que li varem poder fer.

Aquest jove dibuixant està despuntant en la seva carrera que l’ha portat a treballar per DC que és una de les editorials de referència en el còmic de súperherois a Nord Amèrica.

Alejandro, ets un dibuixant argentí, que treballa pels Estats Units però que viu a Barcelona, com ho has fet ?

Jo, a l’ Argentina no vaig arribar a treballar de dibuixant. Vaig venir a viure a Espanya i vaig començar a treballar il·lustrant llibres per infants a l’ editorial Santillana. Aquí vaig començar la meva vida professional, però allunyada de la vida del còmic.

I com vas acabar dibuixant personatges com Superman o Batman que és el somni de molts dibuixants?

Jo vaig començar la meva carrera com a dibuixant d’il·lustracions. De fet, quan era petit llegia revistes com Zona 84 o còmics de Superman. A l’ Argentina són més coneguts els personatges de l’editorial DC. De nen la il·lusió és llegir els còmics més que dedicar-te professionalment a allò. Jo em fixava molt en el còmic que arribava d’ Europa i el fet a l’ Argentina i aquest tipus de dibuix era el meu objectiu com a dibuixant. Per,ò comercialment, la feina estava en el còmic nord-americà. A mí m’interessava treballar en aquest món i vaig començar a l’ Argentina a preparar mostres de la meva feina, però no acabava mai de posar-m’hi i finalitzar-ho. Quan vaig arribar a Espanya –de fet no vaig venir per motius laboral sinó personals i vaig quedar-me- vaig conèixer a David Macho i vaig entrar en el món del còmic

Com va ser ?
Vaig venir a una convenció a Barcelona i li vaig deixar unes mostres a David Macho. De fet Ramon (Bachs) em va presentar el seu representant i li va agradar el meu estil de dibuix. En aquella època jo vivia a Madrid i quan vaig venir a Barcelona vaig estar tres dies intentant parlar amb ell, però durant els tres dies ens creuaven i no el trobava. Vaig deixar-li les mostres i un parell de mesos més tard vaig rebre un mail, demanant-me més mostres per a treballar amb mí. Jo estava molt il·lusionant. Em vaig posar les piles i vaig anar enviat mostres, millorant la meva feina gràcies a altres dibuixants. Millorant la narració, la composició de les obres...Fins que un dia em van trucar per oferir-me dibuixar un número de Superman com dibuixant Fill-in. Un dibuixant fill-in és un dibuixant reserva que continua la feina quan el dibuixant titular de l’ obra no pot continuar-la. A partir d’aquell moment no vaig parar de treballar.

Quins van ser el següents passos?
Vaig començar a dibuixar sèries i millorar l’ estil. De fet, quan estava dibuixant les mostres, em comentaven que el meu dibuix era molt bo però que no anava amb l’ estil que es dibuixa als Estats Units. Fallava en la narració, en fer fluida les seqüències dintre d’una pàgina. De fet, actualment a la crítica li agrada la meva manera de fer les pàgines.

Posteriorment vas començar a dibuixar Batman...
Sí, vaig començar amb Superman i posteriorment vaig dibuixar La Legión i, a continuació, vaig començar a dibuixar Batman. Desgraciadament, la feina a Batman es va anar allargant i finalment van posar un altre dibuixant. Cada vegada ,anava buscant a millorar el dibuix i és clar el temps s’allargava. Però es lògic, ells vénen majoritàriament pel títol que és Batman i ells necessiten que hi hagi un títol mensualment. La data d’entrega és molt important. Actualment, estic dibuixant una sèrie que es diu Titanes, sèrie en la què vaig substituir a un altre dibuixant que ha anat a una altra sèrie i volien el primer número en tres setmanes. És molt difícil perquè costa molt mantenir l’ estil i la qualitat del dibuix que un desitja amb un límit de temps.

Quan trigues en dibuixar una pàgina?
Generalment, trigo un dia en dibuixar una pàgina, un promig d’unes vuit hores per pàgina, depèn molt de l’ estil de pàgina i la dificultat.



Ets autodidacta...
No, vaig estudiar Batxillerat artístic allà a l’Argentina. De fet, crec molt en el estudi. El problema de molts dibuixants de còmic és que aprenen copiant dibuixos. Molts comencen calcant o copiant, però desprès cal passar a un altre nivell que generalment et dóna la formació acadèmica. Sobretot el tractament de la figura humana. El còmic i sobretot el de súperherois es centra en el dibuix de la figura humana, marcant molt l’anatomia. Cal dominar molt el volum del que estàs dibuixant. Ara, als Estats Units està de moda un dibuix més realista.

Està de moda o ve imposat per les editorials?
Personalment, jo sempre havia volgut dibuixar així, m’agraden dibuixants con Altuna o Giménez que són bastant realistes i s’allunyen d’un estil més cartoon

Sembla que la vessant artística no és tan lliure com un desitjaria, sembla tot molt controlat.
No tant, tinc molta llibertat. De fet, vaig dibuixar una sèrie que es deia Martian Manhunter i vaig poder canviar completament l’ estil de la sèrie. A totes les sèries he anat variant una mica . He pogut canviar la composició i l’ estil i no hi ha hagut problemes. Les correccions solen ser més de caràcter argumental, i et diuen que, per exemple, aquest personatge no pot anar volant perquè en un altre sèrie l’han ferit i coses similars.

Has pensat en dibuixar una sèrie pròpia?

Sí , molts comencen en el món del còmic perquè volen contar una història, i a mí m’agrada el fet de dibuixar. M’agrada dibuixar la figura humana i el còmic t’ho permet molt més que per exemple la pintura. Ara que estic en aquest món vull explicar les meves histories. M’agrada l’ estil retro, que té certa nostàlgia i vull fer un còmic així. Tinc moltes idees donant voltes, però actualment no disposo de temps per poder dedicar l’ atenció que jo desitjaria.

Quin és el futur?

Actualment , estic treballant per DC amb els que tinc firmat un contracte en exclusiva fins l’any 2009. Segurament aniré a una sèrie nova que es dirà Countdown. A continuació, segurament faré alguna cosa més de caràcter molt més personal.